4

TEMPS RECORD 2010

Aquest segon disc el comencen a plantejar el novembre de 2007 i l’enregistren a Sentir Estudis amb en Lluís Molas des de l’abril de 2008 fins al març de 2010. La Tresca, en la seva manera de fer, es caracteritza per treballar sense pressa i respectant el procés propi de cada element, bé sigui un arranjament o la necessitat del mateix músic de treballar amb calma, això cala en el resultat final del disc.

 

“4” consta de dotze noves cançons dels seus tres espectacles i també d’inèdites. Amb aquest disc el grup s’apropa més a un públic familiar i es deslliga així de la música pròpiament infantil, la formació dedica especial cura als arranjaments musicals, les lletres i la sonoritat de cada cançó.

 

El disc es diu “4” perquè aquest nombre està íntimament lligat a la vida del grup, de fet n’era una representació d’aquell moment. Per a ells, 4 és l’equilibri de les equidistàncies, la força dels quatre elements (foc, aire, aigua i terra), els quatre pilars que els fan perseverar en el seu projecte d’equip: qui són, d’on vénen, a on estan i cap a on van.

 

Amb “4” La Tresca i la Verdesca reivindica el treball col·lectiu incloent tota la gent que els ha ajudat al llarg de la seva trajectòria i que d’alguna manera queda reflectit en la proposta musical del disc, on la implicació de tots els músics col·laboradors fan que el resultat sigui inesperat.

 

Com a músics col·laboradors repeteixen l’Aleix Tobias a les percussions i el Xavi Lozano als vents. A aquest grup base s’hi suma el Dani Espasa als pianos i teclats. En la proposta també hi trobem les col·laboracions en les veus d’Eliseo Parra i la Mercè Ripoll, el Simao Hernández a la jarana i l’arpa, la Cristina Quintanilla al violí, el Tito Busquets a l’steel drum, el “mariachi” Clemente Pérez a la trompeta i un fantàstic cor de dones d’aigua amigues i familiars (Anna Roig, Sara Sanfeliu, Alba Sanfeliu, Maria Porcar, Blanca Montero, Núria Vilarrassa, Anna Peña i Laia López).

 

 

La sonoritat del disc

 

El procés de treball que ha seguit el grup per produir aquest disc fa que sigui molt difícil de classificar en un estil concret. El grup ha aconseguit al llarg dels anys una sonoritat pròpia i una manera molt personal de composar.

La Tresca i la Verdesca prenen com a punt d’inici la cançó despullada i és aquesta la que demana un arranjament i una sonoritat concreta, no parteixen de cap estil particular per vestir la cançó, per això ens trobem davant de dotze cançons absolutament diferents entre elles.

El disseny de la portada i del llibret del disc van ser una creació de l’artista plàstic Pol Santamans.

Compartir dona gustat

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en whatsapp
Compartició en email