LA TRESCA I LA VERDESCA

És la primera producció pròpia. Enregistrat en sistema analògic l’any 2003 i editat el 2004 per la discogràfica Temps Record.

Amb aquest disc es donen a conèixer i mostren la seva proposta musical dirigida a infants i públic familiar. Després de cinc anys recorrent la geografia catalana amb el seu espectacle musical i d’animació infantil, La Tresca i la Verdesca editen el seu primer disc, una recopilació d’onze cançons destinades tant als nens com als més grans. Un treball amb una gran diversitat sonora i rítmica que va des de la música tradicional a les melodies d’estil pop, passant pel rock o els ritmes més autòctons. Noves melodies, històries, jocs i balls per compartir amb tota la família.

En aquest primer disc trobem les primeres cançons de creació pròpia del grup tot i que també inclouen una versió d’una cançó popular canaria, la polka del ruc; una adaptació del “Be my guest” de Fats Domino, Inventa’t paraules; el Torito Pinto popular de El Salvador i una adaptació al català de “La baleine bleue” d’Steve Waring, adaptada com a La carpa.

En la producció musical, el grup rep l’ajuda pel que fa als arranjaments de percussió de l’Aleix Tobias i d’en Xavi Lozano en els arranjaments de vent. També compten amb la participació de Jaume Bach i Marc Bertran a les gralles, Maria Porcar a la flauta travessera, Almudena Jambrina a l’oboè i el corn anglès, Jordina Campi al violí, Maialen Araolaza al violoncel, Laia Grañena a la concertina, René Dossin al contrabaix, Lluís Molas als shakers i veu parlada, Clara Tàpia a la veu, Davide Lusuardi a veu parlada, Roger Canals veu de narrador, la Iaia Lola a veu parlada, un cor de familiars, i un cor de nens i nenes de l’Escola Guinardó de Barcelona . 

El disc es grava encara en sistema analògic amb en Lluís Molas als Estudis Aleph, que a més s’implica en l’assessorament tècnic i humà.

“Aquest grup ultrapassa els límits d’una formació dedicada a l’animació infantil, cançons d’arrel tradicional i intel·ligents composicions pròpies. Música per a totes les edats”.

Diari AVUI, al suplement Rock & Clàssic