Menu
La Tresca i la Verdesca és un grup de música per a tota la família que aposta pels espectacles de creació i per un repertori amb cançons de composició pròpia.
La tresca i la verdesca realitza la seva primera actuació l’abril de 1998 a la Garriga, per l’A.E. Jaume Oliveras. Els seus membres fundacionals són en Claudi Llobet, en Toni López i en Jordi López .
La tresca sempre s’ha identificat amb el món de les abelles per la seva manera d’organitzar-se i de treballar, però no és fins el Carnaval de 1999 que decideixen encarnar-se en aquest insecte. Des d’aleshores cada cop que pugen dalt d’un escenari per a fer el seu espectacle, ho fan sota la pell d’una abella. El seu primer espectacle es diu “això, allò i allò altre” que amb el temps evolucionarà a “Zum”.
No és fins a finals el març de 2004 que s’incorpora en Carles Pérez formant part del grup fins l’any 2013.
Poc a poc la tresca es va donant a conèixer entre els companys de professió. El reconeixement professional dels col·legues fa que aquests els demanin participar en els seus disc. Les col·laboracions amb en Roger Canals i en Rah-mon Roma esdevenen les seves primeres experiències en un estudi de gravació.
L’ interès de la tresca pel joc popular i tradicional, els porta a crear l’espectacle “A quant va la mel?” amb la col·laboració i l’assessorament de l’Oriol Ripoll, expert en jocs i amic del grup. L’espectacle s’estrena el desembre de 2002 a la Fira del Joc i la joguina diferent de Tona. En aquesta nova proposta fan jugar al públic en un format molt diferent al que venien fent fins aleshores, aquest nou espectacle esdevé més petit, més íntim, més mimat i més proper.
El 2003 participen en el disc fora son (Temps record) versionant una cançó de Lluís Llach “la meva terra” i una de Raimon “indesinenter”.
És el 2004 quan editen el seu primer disc la tresca i la verdesca (Temps record). Es tracta d’un recull de 12 cançons representatives del repertori del seu espectacle “Zum”. Aquest primer disc rep molt bona crítica i molt bona acollida, i esdevé un reconeixement del públic vers la seva proposta artística.
El grup a poc a poc es va consolidant professionalment fins que l’any 2005, decideixen dedicar-s’hi exclusivament. Renoven el vestuari de l’espectacle Zum, així com la imatge corporativa. Cada any que passa augmenta el seu nombre d’actuacions. El grup es consolida professionalment.
L’estiu de 2005 estrenen el seu tercer espectacle “Històries d’aigua”. Aquest cop abandonen definitivament l’entorn abellístic per endinsar-se en les històries aigualides de quatre banyistes que fan una proposta d’animació remullada: música i jocs d’aigua des d’un plantejament sostenible i divertit, musical i poètic.
Al final d’aquest primer decenni, el grup està immers en multitud de projectes.
Cal destacar l’espectacle i els tallers a mida pel Museu Etnològic de Barcelona, la composició de cançons per al moviment d’esplais MCEC i la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus, la composició de la sintonia pel programa infantil de ràdio “Bon dia menuts” de Ràdio Tordera i la traducció i adaptació de material de publicacions de pedagogia musical, del francès a l’espanyol, per a l’editorial Fuzeau.
A principis de 2008, la tresca ingressa a la TTP (Associació Professional de Teatre per tots els Públics).
Després de deu anys de vida i havent arribat a una consolidació professional, comencen a generar-se dins del grup noves inquietuds; comencen a sorgir els primers símptomes de cansament respecte l’animació, el grup creix musicalment i també en la seva voluntat d’oferir la seva música més enllà de les dinàmiques pròpies de l’animació.
Aquest neguit comença a canalitzar-se en la creació d’un espectacle per encàrrec del Museu Agbar i en el disseny del seu segon disc.
Durant aquest període el grup renova la seva imatge, tot i que mantenen l’abella en el logotip, canvien els colors i la tipografia corporativa. Amb aquest canvi, volen donar pas a un terreny més neutre de cara a noves propostes de futur.
En aquest període, coincidint amb la gran crisi econòmica, comencen a succeir tot un seguit de canvis impensables a principis de 2008.
El 2009 Estrenen l’espectacle Maquinaigües 1909, una producció del Museu Agbar de les Aigües, en motiu de la celebració del centenari de la Central de Cornellà.
Aquest espectacle esdevé una experiència frontissa en la vida del grup. L’encàrrec per part del Museu Agbar arriba en el moment en que el grup sentia més necessitat d’expressar-se en un format diferent del que venien fent. Maquinaigües 1909 esdevé un concert teatralitzat, el públic ja no balla, roman assegut a les cadires del museu observant l’espectacle, aquest canvi suposa un creixement artístic per part de tots quatre, i a més a més, per primer cop la tresca es deixa dirigir per una mirada professional externa. La Iolanda Llansó, de Xirriquiteula Teatre, amiga personal del grup n’és la directora i amb ella s’inicia una relació que creixerà.
L’altre experiència que vehicula el neguit del grup és l’edició del seu segon disc “quatre” (2010). Des de 2004 la tresca havia nodrit els seus espectacles de noves cançons a més d’altres d’inèdites. A diferència del primer disc, en aquest segon totes les cançons són de composició pròpia. Amb aquest disc el grup s’apropa més a un públic familiar i es deslliga així de la música pròpiament infantil, la formació dedica especial cura als arranjaments musicals, les lletres i la sonoritat de cada cançó.
El disc es diu 4 perquè aquest nombre està íntimament lligat a la vida del grup, de fet n’és una representació d’aquell moment. Amb 4 La tresca i la verdesca reivindica el treball col·lectiu ja no només d’ells 4, sinó de tota la gent que els ha ajudat al llarg de la seva vida junts.
Un cop el segon disc és al mercat, retorna el neguit artístic reforçat per la baixada de feina generalitzada, ja no hi ha encàrrecs a vista i les contractacions baixen en picat. Finalment troben un camí en la creació d’un nou espectacle seguint l’experiència del concert teatralitzat Maquinaigües 1909. Juntament amb Xirriquiteula Teatre, creen un nou espectacle que recull l’experiència viscuda més els concerts de presentació del disc “Quatre”. La Iolanda Llançó els torna a dirigir, el maig de 2011 comencen a treballar en el nou espectacle. Per un instant explica les dèries, manies i gràcies del Jordi, el Toni i el Claudi, s’estrena el 27 de desembre al SAT de Barcelona.
Tot el procés de creació del Per un instant es fa sense el Carles, que canvia el seu rol dins del grup ocupant-se únicament a les feines d’oficina. Paral·lelament a aquestes feines d’oficina en Carles va desenvolupant les seves pròpies inquietuds fins que, finalment, a mitjans de 2013 deixa definitivament el grup.
Cada cop el treball diari amb Xirriquiteula teatre és més colze amb colze, aquesta nova dinàmica fa que s’ajuntin per compartir local. Després de 14 anys de vida a Sant Adrià de Besòs, la tresca es muda a Badalona.
Molt a poc a poc va tornant la feina i els encàrrecs. El nou espectacle “Per un instant” roda per molts teatres de Catalunya i les Illes Balears.
Està a punt d’iniciar-se una nova etapa on continuaran fen cançons per encàrrec, per el canvi més gran i significatiu vindrà de la mà de la Cia. Teatre al Detall.
Mitjançant en Jordi Roura, pioner de l’animació a Catalunya amb Ara va de bo, reben l’herència de l’espectacle de petit format El Tabalet que han representat durant més de 20 anys. Per al grup representa un honor, una responsabilitat i un reconeixement. La Tresca decideix no modificar l’espectacle ni canviar les cançons, solament fan els seus propis arranjaments musicals i segueixen donant vida al conillet Tabalet.
A finals de 2013 tornen a trucar a la porta de la tresca per fer cançons a mida, d’aquesta manera componen la cançó Circorts pel Festival de Circ del barri de les Corts de Barcelona.
El 2014 reben un altre encàrrec per part de les Biblioteques Públiques de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat i en surt la cançó Biblioferit , que alhora es converteix en un vídeo.
Però l’encàrrec de més envergadura és el que els fan la companyia Teatre al Detall, aquest consisteix en musicar el seu nou espectacle l’Endrapasomnis, un conte original de Michael Ende i adaptat per Jordi Palet.
Per primer cop la tresca posa música a lletres que no han composat ells mateixos, i també per primer cop es converteixen en músics de directe. D’aquest projecte en surt un disc, l’Endrapasomnis (Temps Rècord, 2014), nominat als premis Enderrock com a millor disc de música familiar de 2014.
L’espectacle rep un reconeixement espectacular del públic que valora molt positivament la fusió de les dues companyies en la realització d’aquesta proposta artística. Aquest reconeixement arriba també el 2015 guanyant el premi de la crítica en la modalitat de teatre per a públic familiar.
Gala dels Premis de la Crítica, març de 2015. Arxiu
Després de la reeixida experiència de l’Endrapasomnis, la Cia. Teatre al Detall els torna a demanar que composin i musiquin les cançons per a un nou espectacle, La nena dels pardals, així doncs, entre l’estiu, la tardor de 2016 i ben entrat l’hivern de 2017, treballen en el nou projecte.
Un projecte on repeteix el mateix equip de l’Endrapasomnis (Jordi Palet, J.M. Segura, Víctor Peralta, Yuri Plana, Sergi Cugat) i s’hi afegeixen la Noemí Villamuza a les Ilustracions i el Jorge Caballeo i el Xavi Chamarro en el tractament digital i animació de les il·lustracions.
L’estrena de “la nena dels pardals” va ser el 4 de març de 2017 i esdevé un èxit tant de públic com de la crítica.
El 2018 reben per segon cop el PREMI DE LA CRÍTICA 2018 al MILLOR ESPECTACLE FAMILIAR. PREMI BUTACA 2018 al MILLOR ESPECTACLE FAMILIAR. Aquell mateix any el públic de La Mostra d’Igualada els otorga el Premi al millor espectacle de LA MOSTRA 2018.
Així com van fer amb l’Endrapasomnis, decideixen que les músiques de “La nena dels pardals” també es poden enregistrar, i gràcies a una campanya de micromecenatge, el Setembre de 2017 surt el llibre/cd de l’espectacle.
Després de 20 anys de professió, el reconeixement en forma de premis arriba amb “la nena dels pardals”, el disc guanya el premi ENDERROCK DE LA CRÍTICA 2018 al millor disc de música familiar i és finalista al PREMI ENDERROCK 2018 (votació popular) al millor disc de música familiar.
La nena dels pardals al SAT 2017
L’any 2018 La Tresca compleix 20 anys i decideixen celebrar-ho.
La millor manera que troben és organitzar un regal per als seus seguidors i seguidores, un regal en mode de festa popular. Així doncs, amb la complicitat de l’Ajuntament de Badalona, el 7 d’octubre de 2018, a la Rambla de Badalona, ofereixen tota una jornada d’activitats i concerts on hi col·laboren molts artistes, col·lectius, agrupacions i un bon grapat de voluntaris i voluntàries, amics i amigues del grup. La festa esdevé un èxit de participació i d’afluència de públic.
Comencen l’any 2019 rebent un parell de premis.
L’Associació Els amics del Teatre Zorrilla de Badalona, els atorga el Premi La Guineueta 2018.
D’Òmnium Cultural Les Corts reben el Premi Oriol Canals.
Les bones noves continuen i se’ls planteja una experiència artística excepcional: una orquestra musicant el repertori de la Tresca. La Contra Orquestra, una orquestra simfònica del Baix Penedès que neix de l’Escola Contrapunt, els demana d’arranjar un repertori de cançons de La Tresca i alhora els proposa de presentar-ho junts en un parell de concerts.
Uns anys més tard reemprendran aquest projecte amb Apis simfònica.
Aquell generós any 2019 encara esdevé més pròsper; fan temporada al TNC amb La nena dels pardals i amb un considerable èxit de públic.
La darrera bona notícia d’aquell any, és la incorporació de la Maria Barberà que els ajuda en el dia a dia i sobretot en la producció del futur espectacle Maquinaigües.
Amb aquesta dinàmica tant bona la Tresca enfila un nou projecte. Aprofitant que aquell 2019 celebren 10 anys de l’estrena de l’espectacle Maquinaigües 1909, decideixen recuperar tot aquell material, revisar-lo i actualitzar-lo.
El gener de 2020 ja tenen el disc gravat i comencen a estudiar la millor estratègia comercial pel llançament, però…
…Però el més de març el món frena degut a la pandèmia del COVID19.
S’aturen les programacions, concerts, projectes, etc. Malgrat tot, des de la incertesa i el confinament, la Tresca continua treballant en diferents fronts.
La Tresca gestiona el confinament desenvolupant l’Univers Maquinaigües, presenten quatre singles d’antigues cançons: Al Circorts tot hi cap, Bon dia menuts,Torre descontrol i Biblioferit, alhora comencen a compondre les músiques del nou espectacle de la Cia. Teatre al Detall.
EL DISC
La Tresca, des dels inicis, han escoltat molta música junts, les audicions de la furgo. Un dels discs que més ha marcat al grup ha estat el mític Disc 1 de Pomada i en especial la producció musical del Xavier Batllés.
D’aquesta admiració vers en Xavier Batllés surt el desig de demanar-li de gravar el disc Maquinaigües. Així doncs culminen aquell fantàstic 2019 gravant amb un dels seus productors musicals de capçalera a Bitstudi.
En el disc hi participa de nou en Xavi Lozano i s’hi afegeix un altre músic i amic que, puntualment, també ha tocat en directe vestit d’abella, el baixista badaloní Guillem Aguilar.
Davant del trist esdevenir del Cd com a suport musical, decideixen fer un producte molt elaborat en el contingut visual, un llibre/cd donant molta importància a les il·lustracions de la Noemí Villamuza i d’aquesta manera, donar un valor afegit al cd.
Tot i tenir el disc enllestit, davant el panorama sanitari mundial, decideixen estrenar-lo el 2021 amb Temps Récord.
EL LLIBRE
De la seva experiència amb La nena dels pardals, la Tresca fa una bona amistat amb la Noemí Villamuza, una il·lustradora a qui ja admiraven abans de conèixer-la i que ella, alhora, també escoltava la Tresca de feia temps.
La idea de fer un llibre/cd amb les il·lustracions de la Noe, troba una bona receptivitat amb la prestigiosa Editorial Andana. L’editorial valenciana, però, planteja dues condicions, la primera eliminar el cd físic del llibre; i la segona, que aquest no esdevingui només un llibre amb les lletres de les cançons, sinó que alhora sigui un conte.
Així doncs, passen tot el 2020 entre esbossos d’històries, i il·lustracions, formats i conceptes.
El 2021 surt el llibre Maquinaigües, l’aventura d’un nen i el seu ratolí de peluix per paisatges subaquàtics.
L’ESPECTACLE
Paral·lelament també es plantegen la possibilitat de fer-ne algun concert de presentació i, així com van fer amb les cançons, revisar si també podrien recuperar l’espectacle que havien fet deu anys enrere a la sala de màquines del Museu Agbar de les aigües. Per fer-ho es deixen ajudar pel Guillem Albà i el Marc Angelet.
En les primeres sessions de treball s’adonen que hi ha quelcom que frena el projecte, que alhora coincideix en la determinació del llibre i que alhora ja havia tret el cap en els arranjaments musicals del disc. Aquest fre no era res més que el vincle, els lligams amb el passat. Maquinaigües 1909 era una historia molt concreta que només tenia sentit representar-la dins de la Sala de Màquines del Museu, fora d’aquell espai perdia força i significat.
La primera conseqüència va ser eliminar “1909” del títol, deu anys més tard el projecte passava a dir-se Maquinaigües i d’una experiència concreta de la Central Cornellà, es transformava en un Univers protagonitzat per l’aigua, l’home i la seva maquinària; natura i treball.
Entre onades i confinaments, fan dues residències artístiques, una al Teatre Zorrilla de Badalona i una altra al local del cia. de titelles L’Estaquirot a Vilanova i la Geltrú.
El procés de creació de l’espectacle queda aturat davant la incertesa del moment i per l’entrada d’un nou encàrrec que els tindrà immersos en un nou procés creatiu, La motxilla de l’Ada.
Després del parèntesi de gairebé un any que suposa la creació i la gira de la Motxilla de l’Ada, el febrer de 2022 tornen a tancar-se al local dels L’Estaquirot, per encarar la recta final de la creació de l’espectacle.
En aquesta segona etapa la Carla Tovias pren el relleu al Marc Angelet i passa a ser l’ajudant de direcció i de moviment. Completen l’equip L’Anna Boix en el disseny de llums, el Nacho López en el disseny de so, la Nídia Tusal en la creació del vestuari i la Clàudia Vilà en la construcció d’utillatge.
Estrenen el maig de 2022 a La FIM (Fira de música emergent i familiar de Vila-seca).
La col·laboració amb la Cia. Teatre al Detall continua amb un nou encàrrec, després de l’experiència amb la guardonada La nena dels pardals, Teatre al Detall els encarrega la banda sonora del seu nou projecte, La motxilla de l’Ada.
Un projecte on tornen a repetir part de l’equip de les dues anteriors obres Jordi Palet, J.M. Segura, Víctor Peralta, Yuri Plana, Xavi Chamarro i s’hi afegeix l’il·lustrador Adolfo Serra.
La motxilla de l’Ada es va estrenar el maig de 2021 a La Mostra d’Igualada, va ser espectacle del GREC al SAT!
Alhora, i com en els anteriors projectes amb Teatre al Detall, editen el disc de l’Espectacle. Tornen a treballar amb en Xavier Batllés a Bitstudi i la discogràfica Temps Récord.
Guanya el PREMI DE LA CRÍTICA 2021 al Millor espectacle per a públic familiar i és finalista dels Premi Butaca 2021.
Els anys de pandèmia i confinaments transcorren amb tots aquests grans projectes i d’altres que no per més petits, menys importants. Entre actuacions adaptades a la conjuntura del COVID 19 l’Editorial Nanit dins la col·lecció Nanit Petit, els proposa il·lustrar la cançó L’equilibrista, la il·lustradora que proposa l’editorial és la Mercè Galí. Durant La Setmana del llibre en català de 2021, fan la presentació del conte.
L’any 2022, l’antiga fàbrica MOBBA de Badalona tanca definitivament les portes, totes les Companyies i artistes que hi treballaven o emmagatzemaven els seus materials, s’espavilen en d’altres destins. Una d’aquestes companyies, Xirriquiteula Teatre, els amics amb els quals compartien el local, es troben amb la necessitat de trobar un nou local, així doncs, després de 10 anys de compartir el niu, la Tresca torna a disposar d’un local propi.
El canvi més gran però, és dona el maig d’aquell 2022 quan decideixen constituir-se com a una Cooperativa. Neix La Tresca i la Verdesca SCCL. Val a dir que del 2005 al 2012 ja havien estat funcionant com a SCP.
Aquest naixement cooperativista, coincideix amb un canvi important en l’equip, la Maria Barberà deixa de treballar amb La Tresca i incorporen una altra persona per a fer les tasques d’oficina, la Maria Gallardo, una altre persona molt estimada pels trescos que ja coneixien de compartir el local amb Obsidiana.
La ressaca post-pandèmia sembla que ja es va difonent i el ritme de feina es torna a normalitzar.
Abans d’acabar l’any 2022 es troben immersos en dos encàrrecs molt diferents entre ells.
El primer projecte ve dels seus amics de L’Estaquirot Teatre.
L’encàrrec neix la Comissió del Carnaval Infantil de Vilanova i la Geltrú. El Caramel és un personatge molt arrelat a Vilanova i la Geltrú i que es fa present el dissabte de Carnaval. La popularitat del Caramel i el creixement d’afluència a la plaça, motiva a la Comissió a renovar les músiques de l’espectacle de la seva arribada.
D’aquest projecte en surten 12 cançons que s’estrenen el Carnaval del 2023. Just un any més tard, el 2024 decideixen fer-ne un disc digital. Les músiques es graven a l’Estudi Can baixos amb el músic Guillem Aguilar qui, a l’hora, esdevé el productor musical.
En el disc hi participen els músics Xavier Lozano als vents, Martí Hosta a la bateria i percussions, Martí Serra als saxos, l’Oriol Pi De La Serra al piano, teclat i orgue Hammon, la Paula Amell a la veu, l’Isabel Vinardell als coros i el propi Guillem Aguilar al baix elèctric, efectes i guitarra clàssica.
El segon projecte és un encàrrec que els fa la seva amiga i cantant Anna Roig. L’Anna necessita una narració per a una cantata que està composant per a l’Escola Municipal de Música de Vilafranca del Penedès.
Fins aleshores La Tresca, havia composat la música i lletra de tot el seu repertori llevat de les cançons per als tres espectacles de Teatre al Detall, escrites per en Jordi Palet. Ara es troben en una nova experiència, escriure una narració d’on en naixeran unes cançons que no compondran ells. D’aquesta aventura en surt la cantata El gotim daurat, amb cançons de l’Anna Roig i que s’estrena l’abril de 2024 a l’Auditori de Vilafranca del Penedès.
5 anys més tard de la fantàstica experiència de cantar el seu repertori acompanyats de la Contra Orquestra, una orquestra simfònica del Baix Penedès de l’Escola Contrapunt, torna a revifar el projecte. Revisen i amplien el repertori, i creen una nova dramatúrgia. D’aquest nou impuls en neix l’espectacle Apis Simfònica.
19 abril. Primera actuació “això, allò i allò altre”, a la Festa Primavera de la Garriga, organitzada per l’A.E. Jaume Oliveras.
. Actuació a la presó de Can Brians.
. Col·laboració al disc El Mirador de Roger Canals (afònix).
. Primera actuació de Carles Pérez, la tresca passa a ser un grup de 4 membres.
. Presenten el seu espectacle “Zum” (evolució del nom això, allò i allò altre ) a la Mostra d’Igualada.
. Presenten l’espectacle d’interior No mordis Món, al Mercat de Música Viva de Vic.
. Tv3 els encarrega el guió de l’entrega del pastís de 10 anys de la Marató de tv3.
. Col·laboració al disc Som molta colla de Rah-mon Roma (Temps Rècord).
. Col·laboració al disc Aristòtil entre escombraries de Roger Canals i Miquel Desclot (Temps Rècord).
. Estrena de l’espectacle A quant va la mel? a la Fira del joc i la joguina diferent de Tona.
. Participació en el disc Fora Son (Temps Rècord) versionant una cançó de Lluís Llach (la meva terra) i una de Raimon (indesinenter).
. Edició del 1er disc La Tresca i la Verdesca (Temps Rècord).
. Formen part de l’Amapei (Associació de Músics Animadors Professionals d’Espectacles Infantils).
. Participen en la inauguració del Fòrum de les Cultures de Barcelona interpretant la cançó Dansaolleta.
. Col·laboració al disc A tot drap! D’ Àngel Daban (Produccions Origami).
. Adaptació i interpretació de material de pedagogia musical Al Alcance de Todos de l’Editorial Fuzeau.
. Museu Etnològic de Barcelona els encomana una visita guiada i cantada pel museu, Tot passejant per l’etnològic.
. Estrena de l’espectacle Històries d’aigua a la plç. d’Osca de Barcelona.
. Adaptació i interpretació de material de pedagogia musical La Voz del Ritmo de l’Editorial Fuzeau.
. Enregistren dues cançons inèdites, la mixeta de la cua grisa i Princesa, per al disc Altres cançons infantils (Música Global).
. Componen les cançons Benvinguts i 50 tombarelles per la campanya del 50è aniversari del MCEC.
. Componen les cançons L’Himne de les 3 erres i Cròniques de la Terra per a La Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus.
. Componen la sintonia per al programa de ràdio Bon dia menuts de Ràdio Tordera.
. Participació en el disc Si vens amb mi, homenatge a Lluís Llach (Picap, 2007), amb la cançó La meva terra.
. Col·laboració al disc Per sucar-hi pa de Roger Canals (Batiendo récords).
. Enregistren una cançó inèdita, Torredescontrol, per al disc Si per un dia… (Música Global).
Formen part de la TTP (Teatre per Tots els Públics).
. Estrenen l’espectacle Maquinaigües 1909, una producció del Museu Agbar de les Aigües, en motiu de la celebració del centenari de la Central de Cornellà. Dirigit per Iolanda Llansó.
. Edició del 2on disc Quatre (Temps Rècord).
. Estrena al SAT de l’espectacle Per un instant creat juntament amb Xirriquiteula Teatre.
. El Carles deixa els escenaris i passa a fer tasques d’oficina únicament. Artísticament el grup torna als tres membre d’origen.
. Col·laboració al disc La Fàbrica de somnis de País de Cotó.
. Participen al programa de Tv3 no me la puc treure del cap.
. Deixen el seu local de Sant Adrià de Besòs i passen a compartir local amb Xirriquiteula Teatre al centre de Badalona.
. El grup s’obre al mercat de les Illes Balears.
. El Carles deixa definitivament el grup.
. Creació de la cançó Circorts per al Festival de Circ de Les Corts.
. El mític grup Ara va de bo, liderat per en Jordi Roura cedeix el relleu del seu espectacle de petit format El Tabalet a la Tresca.
. Participació en el disc Espriu. Amb música ho escoltaries potser millor (Picap, 2013), amb la cançó Indesinenter.
. Graven la cançó i el video Biblioferit, un encàrrec de les Biblioteques Públiques de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
. Creen la música de l’espectacle L’Endrapasomnis de Teatre al Detall, esdevenen els músics de directe. L’espectacle s’estrena a la Mostra d’Igualada.
. Edició del disc L’Endrapasomnis (Temps Rècord).
. Comencen a fer gires per les Illes Balears.
. El disc L’Endrapasomnis rep una nominació dels Premis Enderrock al millor disc de l’any 2014 de música per al públic familiar.
. L’espectacle L’Endrapasomnis rep el Premi de la Crítica al millor espectacle de públic familiar de 2014.
. Inicien la composició de les músiques del nou espectacle de Teatre al Detall La nena dels pardals incorporant-se de nou en el mateix equip de L’endrapasomnis.
. El 4 març estrenen La nena dels pardals al SAT, l’espectacle esdevé un èxit tant per part del públic com de la crítica.
. Edició del llibre/cd La nena dels pardals (Cant Creatiu).
. El cd La nena dels pardals, guanya el premi ENDERROCK DE LA CRÍTICA 2018 al millor disc de música familiar i és finalista al PREMI ENDERROCK 2018 (votació popular) al millor disc de música familiar.
. L’espectacle La nena dels pardals guanya el PREMI DE LA CRÍTICA 2018 al millor espectacle familiar.
. El públic de La Mostra d’Igualada els atorga el Premi al millor espectacle de La Mostra 2018.
. L’espectacle La nena dels pardals guanya el PREMI BUTACA 2018 ESPECTACLE FAMILIAR.
. Comencen a treballar en un nou projecte, la recuperació de les cançons del Maquinaigües 1909 per enregistrar-ne el disc.
. El 7 d’octubre celebren el seu 20é aniversari a la rambla de Badalona en una multitudinària festa on hi col·laboren companys i amics del grup.
. Viatgen a Madrid amb la niña de los gorriones.
. L’Associació Els amics del Teatre Zorrilla de Badalona, els atorga el Premi La Guineueta 2018.
. Reben el Premi Oriol Canals d’Òmnium Cultural Les Corts.
. S’incorpora a l’Equip la Maria Barberà, que els ajuda en tot tipus de funcions.
. La Contra Orquestra, una orquestra simfònica del Baix Penedès que neix de l’Escola Contrapunt, arranja un repertori de cançons de La Tresca i que presenten junts en un parell de concerts.
. Exitosa temporada de La nena dels pardals al TNC.
. Comença la gravació del disc Maquinaigües.
. Durant el tancament degut a la pandèmia Covid 19, la Tresca treballa a distància en la creació del llibre Maquinaigües, juntament amb la il·lustradora Noemí Villamuza.
. En els períodes de desconfinament, comencen assajos de l’Espectacle Maquinaigües sota la direcció de Guillem Albà i Marc Angelet
. Presenten els singles d’antigues cançons: Al Circorts tot hi cap, Bon dia menuts, Torredescontrol i Biblioferit.
. La música de La nena dels pardals és candidata a un premi Max.
. Edició del disc Maquinaigües (Temps Rècord).
. Presentació el disc Maquinaigües a la FIM Vilaseca, amb els músics de Bufa&Sons.
. Reben el tercer encàrrec de Teatre al Detall, les músiques de l’espectacle La motxilla de l’Ada.
. El 30 maig s’estrena La motxilla de l’Ada a la Mostra d’Igualada.
. Primer concert del projecte musical Tresca&sons en el festival Circorts de Barcelona.
. Temporada de La motxilla de l’Ada al Festival Grec.
. Presentació del Llibre Maquinaigües a la Setmana del Llibre en Català.
. Presentació del Llibre l’Equilibrista a la Setmana del Llibre en Català.
. Edició del disc La motxilla de l’Ada (Temps Rècord)
. Els discos Maquinaigües i La Motxilla de l’Ada apareixen en 4t i 5è lloc respectivament, a la llista dels 10 millors discos de l’any per a públic familiar segons la Revista Enderrock.
. Tanca definitivament l’antiga fàbrica MOBBA de Badalona, això fa que els seus companys, Xirriquiteula i Obsidiana, migrin a un local més gran. La Tresca, després de 10 anys, tornen a tenir un local propi.
. Edició i presentació del disc Maquinaigües (Temps Rècord).
. Participació a FETEN (Feria Europea de artes escénicas para niños y niñas, Gijón) amb l’espectacle La mochilla de Ada
. L’espectacle La motxilla de l’Ada guanya el PREMI DE LA CRÍTICA 2021 al millor espectacle familiar.
. La Tresca es converteix en una cooperativa, neix La Tresca i la Verdesca SCCL.
. El 6 de maig estrenen l’espectacle Maquinaigües a la FIM de Vila-Seca.
. La Maria Barberà deixa de treballar amb la Tresca.
. Comencen a compondre les músiques per el projecte L’arribada de El Caramel.
. Comencen a crear el conte per a una cantata per a l’Escola Municipal de Música de Vilafranca del Penedès.
. Estrena de les músiques per a l’arribada de El Caramel al Carnaval infantil de Vilanova i la Geltrú.
. Incorporació a l’equip de treball de la Maria Gallardo.
. El 20 de maig, al Círcol de Badalona, fan la darrera representació de l’espectacle Per un instant.
. Reinicien el projecte de concerts amb la Contra orquestra, neix Apis Simfònica.
. El 26 de gener surt el disc L’arribada del Caramel (Carnaval infantil de Vilanova).
. Escriuen el conte El gotim daurat per a una cantata musicada per l’Anna Roig, es tracta d’un encàrrec de L’Escola Municipal de Música de Vilafranca del Penedès.
. L’abril fan el primer concert d’Apis simfònica a l’Auditori d’ El Vendrell.
. El maig participen en les cançons de l’Àngel Daban La girafa i Senyora botiguera.
. Fan l’assessorament musical per a la producció Lilliput, jocs de fades de Tombs Creatius i Carles Porta. Estrena a la Fira de Tàrrega.
